Que és la sordesa?
La sordesa com a deficiència, es refereix a la pèrdua o anormalitat d’una funció anatòmica i/o fisiològica del sistema auditiu, i té la seua conseqüència immediata en una discapacitat per a sentir, la qual cosa implica un dèficit en l’accés al llenguatge oral.
Partint que l’audició és la via principal a través de la que es desenvolupa el llenguatge i la parla, hem de tindre present que qualsevol trastorn en la percepció auditiva del xiquet, a edats primerenques, afectarà el seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, als seus processos cognitius i, conseqüentment, a la seua posterior integració escolar, social i laboral (*FIAPAS, 1990).
La detecció precoç de la hipoacúsia infantil juntament amb el seu diagnòstic i tractament primerenc, són bàsiques per a evitar o minimitzar una sèrie d’importants alteracions relacionades amb el desenvolupament del llenguatge i pensament. Durant els primers anys de vida, l’audició i el llenguatge estan íntimament lligats, de manera que el grau de pèrdua i l’afectació de les diferents freqüències de l’espectre auditiu, influeixen sobre l’adquisició del llenguatge i la seua producció.